Quique Salvador forma part de la història de l’Associació Esportiva Prat. Més de 100 gols ambla samarreta potablava i sobretot molts records a l’antic camp de Fondo d'en Peixo. Fa uns dies ens va visitar al Sagnier per ser el protagonista del segon capítol de l’Hemeroteca Potablava.

Quique Salvador benvingut. Entenc que això per vostè és com venir a casa no?

Totalment, a casa. Quan em veu trucar em va fer una il·lusió molt gran

Màxim golejador de la història del Prat, més de 100 gols amb la samarreta potablava en tres etapes diferents. Uns registres que tardaran molt en ser superats per algú altre.

Per mi és un honor i un privilegi. Jo vivia al carrer dels Tarongers, molt a prop del camp. He vist jugar a futbolistes molt bons i ara mateix ser el màxim golejador de la història, és un orgull, un plaer.

No direm qui, però una persona em va dir: Quique Salvador era un futbolista que tenia gol. Potser no era el millor de l’equip tècnicament però pilota que li arribava prop de l’àrea, pilota que anava cap a dins.

Sí, el gol sempre se m’havia donat bé. Al juvenil del Barça, a l’Amateur, al Girona, al Gavà o al Prat sempre havia marcat molts gols.

També m’han dit, que molta gent des de fora tenia la sensació que si vostè hagués volgut jugar més amunt hauria pogut.

Els meus amics sempre m’ho deien, però al final cadascú arriba on ha d’arribar. En aquella època la sort o tenir un bon padrí feia molt. Jo vaig estar molt a prop defitxar pel Saragossa. L’última temporada al Prat havia marcat 35 gols i a l’acabar el darrer partit de lliga van venir dos directius del club aragonès a dir-me que volien que anés amb ells i tal però al final, la negociació no es va fer. Per aquella època hi havia una clàusula que era la clàusula de retenció i no vaig poder marxar perquè el Prat en aquell moment va demanar per mi 750.000 pessetes.

I ha tingut clavada sempre aquesta espineta?

Sí, sí. Totalment. A més, el Saragossa aquell any estava a Segona Divisió i l’any que jo hauria d’haver jugat amb ells van pujar a Primera, amb la qual cosa qui sap si hagués pogut jugar a Primera.

Quins records té de les seves tres etapes al Prat?

Tres etapes boníssimes. Hi havia molt bon ambient, jo vivia aquí al Prat, les convocatòries es feien al Bar Piculín que hi havia llavors al centre i que era com l’oficina del Prat. Tinc records boníssims d’aquella època.

Jose María Peláez que va ser el primer protagonista de l’Hemeroteca Potablava ens va dir que el futbol actual havia canviat molt. Avui vostè també ens porta fotografies de l’època i criden molt l’atenció. Creu que ha canviat tant el futbol?

Moltíssim. En tots els sentits. Per xemple nosaltres entrenàvem dos cops per setmana i eren uns entrenaments adaptats a la nostra època. Ara entrenen quasi cada dia i això fa que tot sigui molt diferent.

Quique Salvador segueix en actiu perquè els dimarts i els divendres juga amb l’Agrupació Barça Veterans... Allà també li recorden el seu idil·li amb el gol o les seves etapes al Prat?

Sempre m’ho recorden perquè allà hi tinc alguns ex-companys meus al Prat o al Gavà i sempre ho comentem.

L’actualitat del primer equip la segueix?

Sí la segueixo. Alguns cops vinc al Sagnier a veure el primer equip, però m’agrada anar a veure equips on he jugat com el Prat, el Sant Boi o el Gavà. Ja tinc una edat però el futbol em continua agradant moltíssim.

Què li sembla el projecte actual que té l’AE Prat?

Jo crec que és bo. Sincerament penso que al final el Prat estarà entre els cinc primers perquè té bon equip. Potser li falta una mica de gol però penso que al final estarà a dalt.

I per suplir aquesta manca de gol, quin consell donaria Quique Salvador si és que es pot aplicar algun consell de la seva època a l’actualitat.

És molt difícil donar consells. Sobretot que tinguin confiança perquè potser el gol tarda en arribar però després en marques molts. Ja sabem que el gol són ratxes.

Si tornem a posarla mirada en la seva etapa de jugador, algun gol que Quique Salvador tingui guardat a la retina o que recordi especialment?

Sí, els dos gols que li vaig fer al Barça en lliga que vam guanyar 2 a 0 i vaig marcar els dos gols i sobretot un en particular contra el Poble Sec a la porteria del Parc, la dels Jardins. Va ser el segon gol. Una pilota llarga que semblava que s’anava a fora, al final vaig poder arribar i tal com vaig arribar la vaig enganxar amb l’esquerra i va entrar per l’escaire. Segurament és un dels gols més macos que he marcat.

Ja per anar acabant, Quique, tornem a parlar del present. Ha entrat aquí al Sagnier, ha vist tots els equips de la base entrenant i m’ha cridat l’atenció el que ha dit abans d’anar tots junts a veure la convocatòria, anar a veure el primer equip. Potser això és el que s’ha de recuperar, que els més joves se sentin seu el club i vagin a animar cada cap de setmana al primer equip.

Totalment d’acord. Jo quan era jove sempre estava al camp de futbol del Prat, anava sempre. Quan jugava Mondragón, Llopis, Juanito... Jo sí que animo a la gent jove a que vagi a veure el primer equip.

L’última. Si pogués tornar a la seva etapa de futbolista, hi hauria alguna cosa que canviaria de la seva trajectòria esportiva?

Sí, sempre hi ha coses a canviar. Potser si hagués fet les coses diferents hauria arribat a Primera Divisió. Segurament ser més constant en els entrenaments, jo era una mica anàrquic però bé, cadascú és com és i el més important és que he gaudit moltíssim amb el futbol tant de jugador com d’entrenador.

‍

Quique Salvador, moltes gràcies pel seu temps i com ha dit vostè. L’esperem aquí quan vulgui que l’AE Prat és casa seva.